El sector turístic va ser un dels àmbits de creixement econòmic directe més important dels Jocs, i continua essent un dels pilars de l’economia barcelonina i catalana en gran part com a producte de la Barcelona Olímpica. En quant a oferta hotelera, un any abans de la celebració dels Jocs, la situació de la ciutat de Barcelona era igual a la d’Atlanta, i inferior a d’altres ciutats olímpiques com Sydney i Seül. Dos anys després del gran esdeveniment, l’oferta barcelonina quadruplicava l’oferta de Sydney i Atlanta, i duplicava la de la capital sudcoreana (Brunet 2011). En quant a visitants estrangers el marge de creixement de Barcelona també va ser molt superior a les altres tres ciutats olímpiques.
La situació geogràfica de Barcelona també ajuda a explicar l’explosió turística de la ciutat. L’oferta històrico-cultural, el clima i l’oferta combinada en el territori català entre muntanya i platja ajuda a entendre el posicionament turístic de la ciutat, per al qual els Jocs de Barcelona’92 es consideren que van ser el tret de sortida definitiu. En resum, tot i que els Jocs també van suposar una transformació en el teixit productiu més enllà del turisme, Barcelona continua essent un pol reconegut internacionalment com a destinació turística durant tot l’any, ja sigui per oci, com també per trobades de caire professional (congressos, exposicions, etc.)
Barcelona'92 
